Hi ha dos importants noticies a destacar en matèria d’experimentació animal.

La primera consisteix en el fet que al Al BOE de 8 de febrer de 2013, ha estat publicat el Reial Decret 53/2013, d’1 de febrer, pel qual s’estableixen les normes bàsiques aplicables per a la protecció dels animals utilitzats en experimentació i altres finalitats científiques, incloent la docència.

Mitjançant aquest Reial Decret s’incorpora a l’ordenament jurídic vigent la Directiva 2010/63/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2010, relativa a la protecció dels animals utilitzats per a finalitats científiques.

En conseqüència, es deroga el Reial Decret 1201/2005, de 10 d’octubre, sobre protecció dels animals utilitzats per a experimentació i altres finalitats científiques.

L’efectivitat, però, de la més gran protecció que pot comportar aquesta nova disposició per als “nous animals”, requereix de la modificació de la Llei 37/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals en llur explotació, transport, experimentació i sacrifici. Aquest Reial Decret s’aprova de manera que la seva protecció s’estendrà automàticament quan s’introdueixi el canvi previst en la llei citada.

És important destacar que l’exposició de motius assenyala com a objectiu últim el reemplaçament total dels animals en els procediments que s’hi preveuen, i es fixen normes específiques per a la utilització de determinats tipus d’animals.

En principi, i d’acord amb la directiva que s’hi implementa, hi ha un objectiu d’avançar el màxim possible en matèria de benestar animal, minimitzant el patiment i les molèsties dels animals utilitzats en l’àmbit de l’experimentació científica.

La regulació d’aquest Reial Decret té caràcter bàsic, d’acord amb el sistema de repartiment competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes, de manera que ha de ser respectat en tot el territori de l’Estat, i la normativa de la Generalitat en la matèria se n’ha d’adaptar.

El temps ha de dir si d’aquesta norma ha de derivar, veritablement, una millora del benestar i de la protecció dels animals afectats, sense oblidar l’objectiu últim d’eliminar el recurs als mateixos en l’experimentació científica, utilitzant progressivament sistemes alternatius que portin a l’eliminació definitiva de l’esmentada experimentació. I es diu que el temps ens ho ha de dir, més tenint en compte les difícils circumstàncies que ens envolten. Al marge de què la situació de crisi econòmica general està sent utilitzada per justificar el que és injustificable, també els poder públics d’aquest país ens han acostumat freqüentment a fer ostentació de bones paraules mitjançant les normes escrites, acontentant inicialment a uns i a uns altres però per a quedar finalment en no res i per tant amb mal gust de boca. De moltes de les nostres disposicions legals es predica que són “un exemple per a tothom”, però al final serveixen de ben poc. Si a tot això s’afegeix com s’està reduint la despesa destinada a investigació científica, no és difícil entendre els dubtes que sorgeixen en relació amb com ens ho muntarem per fer les investigacions que permetin un dia no llunyà eliminar l’experimentació animal.

El problema de fons és, entre d’altres, fonamentalment moral, i una societat immoral o amoral no pot produir més que resultats en la mateixa línia adoptada, més si és la cobdícia el que és subjacent. D’acord amb això, en matèria d’investigació animal per resoldre problemes de salut tenim tots els ciutadans, en moltes ocasions, una responsabilitat enorme, de manera que la nostra conducta, que sabem errònia, o que almenys en els cercles més informats se sap que és errònia, es troba moltes vegades darrera d’investigacions a costa dels animals per resoldre el que nosaltres fem malament i que sabem que fem malament. Això seria el cas, per posar un exemple, de les investigacions per verificar l’efecte del fumar en un ésser viu, de manera que s’ha obligat a conillets a fumar un munt de cigarretes per verificar-ne els efectes quan tots sabem de sobres que el tabac és dolent i que el que hem de fer és deixar de fumar i punt. Per tant, benvinguda sigui la norma, perquè per això es comença, però caldrà estar amatents perquè aquesta s’implementi veritablement.

:: Podeu consultar aquest Reial decret 53/2013, d’1 de febrer annexat al final d’aquest article. El trobareu també a la recopilació normativa disponible en aquest web dins l’epígraf: Normativa (Dret animal). ::

La segona noticia, potser més important que la primera perquè sí que és un èxit verificable, és que aquest passat 11 de març de 2013 ha entrat en vigor la prohibició de la Unió Europea de què es pugui continuar important i venent productes i ingredients cosmètics que hagin estat provats en animals. Això afecta als productes de neteja i de bellesa, per tant, com bé es diu en un diari, des del sabó a la pasta de dents.

Aquesta prohibició va ser prevista a la Directiva 2003/15/CE, del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea, i va entrar en vigor el dia 11 de març de 2003, si bé es preveia un termini de 10 anys per a la prohibició total de l’experimentació animal en l’àmbit de la cosmètica que s’ha acomplert aquest passat dilluns dia 11 de març.

Com a recordatori, és important destacar que el 1991 es va iniciar una important campanya internacional, per part de la British Union for the Abolition of Vivisection que va establir una veritable coalició europea d’organitzacions de protecció animal. A aquest moviment es va afegir The Body Sholp, una empresa dedicada a la cosmètica que sembla ser que va ser la primera en prendre mesures contra la experimentació animal amb finalitats cosmètiques. Aquest moviment, que va conèixer la presentació de quatre milions de signatures el 1996 davant la Comissió Europea per demanar la fi definitiva dels assajos de cosmètics en animals, va culminar en la directiva abans indicada.

Recentment es va endegar una campanya ciutadana per contrarestar la pressió de diverses companyies de bellesa que a la seva vegada estaven pressionant perquè l’entrada definitiva en vigor de la prohibició fos posposada, en la qual cosa aquestes companyies no han tingut èxit, afortunadament.

Aquesta prohibició sí que constitueix un veritable avenç que desitgem que també contribueixi a implementar els objectius del Reial Decret que hem comentat, en el que afecta a la resta de camps d’experimentació amb animals, principalment pel que fa a implementar la inversió econòmica i científica necessàries per al desenvolupament i validació de mètodes alternatius a l’experimentació animal.

Carlos Serrano

NOVETATS EN MATÈRIA D’EXPERIMENTACIÓ ANIMAL

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.