L’associació Udols ha posat a disposició del públic, a través de la seva Web, un document on consta un extracte de l’Ordenança de l’Ajuntament de Barcelona sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals.

En aquest document figura un conjunt de disposicions, transcrites literalment, que corresponen a les prescripcions de l’ordenança esmentada, que en principi es considera que poden tenir més interès per a la generalitat dels ciutadans, quant a la seva relació habitual amb els seus animals i quant a com incideix aquesta relació sobre la resta de la col·lectivitat.
Per emmarcar els objectius del document que Udols posa a disposició del públic, és important recordar que amb la denominació “Udols, associació pel benestar del gos urbà”, es va constituir aquesta associació l’any 2007 de conformitat amb la normativa vigent, tenint com a finalitats, entre d’altres:
-Reivindicar el valor social, pedagògic i terapèutic del gos de companyia i contribuir a millorar la seva qualitat de vida, la dels seus responsables i la de la resta de ciutadans, sobretot a l’entorn urbà.
-Promoure els drets dels gossos i els drets i deures dels seus propietaris, basant-se en la Declaració Universal dels Drets dels Animals i les normatives vigents.
-Esdevenir un òrgan de difusió de tot tipus d’informació relacionada amb el gos: social, científica, tècnica, legal, etc.
-Contribuir al desenvolupament legislatiu d’aquelles matèries que afecten els gossos i els seus propietaris.
-Requerir la creació i manteniment d’equipaments urbans que responguin a les necessitats reals dels gossos.
-Establir enllaços i col·laboracions amb associacions i entitats de característiques i objectius similars, i fer-ho tant a nivell local com a nivell nacional i internacional.
-Fomentar la tinença responsable a través de la realització de cursos de formació, activitats lúdiques, etc.
Al marge del que està referit estrictament al gos urbà, el cert és que Udols té també una sensibilitat animalista, tant quant a l’esperit de l’associació i a l’actitud del seu equip, com quant als principis i valors que els inspiren, la qual cosa es posa de manifest tant en la tasca d’ensenyament, guia, assessorament i ensinistrament en relació amb els nostres animals, com en la tasca jurídica de noticies i informacions diverses posades a disposició del públic a través de la Web, treball que inclou un recull normatiu d’una trentena de normes principals, actualitzades de manera permanent, tan referides als gossos i altres animals urbans com a la matèria “Dret Animal” en general.

En conseqüència, es fa evident que tot el que afecta a la informació i formació dels propietaris i posseïdors d’animals en la línia esmentada té un interès especial per a Udols, de manera que a partir de les necessitats expressades pel públic, i a partir de l’experiència personal dels membres de l’associació sobre la problemàtica del gos urbà i sobre d’altres qüestions referides als animals en l’entorn de la ciutat de Barcelona, s’ha fet sentir la necessitat de fer arribar a la ciutadania, de la manera més senzilla possible però no exempta de rigor, seriositat, i fiabilitat, la normativa principal que incideix sobre la relació que aquesta ciutadania té o ha de tenir amb els animals, propis i estranys, en l’àmbit urbà de Barcelona.

Una solució que ja ha estat practicada altres vegades amb la millor intenció des d’altres instàncies ha estat fer un extracte de les normes en base a fórmules senzilles, simples i directes. Això no obstant, aquesta opció presenta el risc de simplificar en excés i de poder induir a errors. Si bé és cert que es necessita una mínima voluntat per a consultar un text com el que Udols ha posat a disposició del públic, també és cert que Udols parteix de què aquest públic també està cada cop més format en relació amb l’activitat administrativa i legal que li afecta, i que també per això cada cop reclama més i millor informació, veraç i completa sobre la regulació que li interessa en matèria canina i animal.

Això passa en un moment, com és l’actual, que es caracteritza per una certa mobilització general de la ciutadania envers els més diferents àmbits de la vida i de la societat, i respecte dels quals amb anterioritat a la crisi que ens envolta, semblava que estàvem tots una mica adormits.

L’exposat es trobaria en línia amb el que des d’algun sector (veure al respecte la informació jurídica de la web www.infozoos.org) s’anomena “activisme jurídic”.
Aquest document que Udols posa a disposició del públic no solament transcriu d’una manera ordenada aquelles disposicions més destacades de l’ordenança que s’hi tracta, sinó que també n’afegeix informació complementària procedent d’altres ordenances i disposicions diverses. Totes aquestes normes complementàries són també localitzables a la Web d’Udols a l’epígraf “Normativa (dret animal)”.

Igualment, s’ha de destacar en el document la inclusió d’observacions i recomanacions d’Udols, que són fetes des de l’experiència en el tracte amb els gossos, i des de les finalitat perseguides per l’associació, posant de manifest, en ocasions, opinions que es poden apartar del que l’ordenança preveu, per entendre en aquest cas que es tracta de qüestions a considerar amb molta prevenció, o bé per no ser-hi d’acord des del punt de vista de l’interès de l’animal. Així, es posa a disposició del públic la norma tal i com està vigent actualment i, a part, el comentari d’Udols que vol proporcionar al ciutadà una visió diferent, en línia amb un posicionament que aspira a canviar l’ordenança en el punt controvertit de què es tracti i tan aviat sigui possible.
D’acord amb tot l’exposat, i entrant ja en el document, així a la seva introducció, i tenint en compte els objectius d’Udols quant a col·laborar en el desenvolupament legislatiu d’aquelles matèries que afecten els gossos i els seus propietaris, oferint recursos i difonent informació per al millor coneixement i cura dels nostres animals, té un interès especial donar a conèixer al públic la normativa reguladora que interessa més als responsables i cuidadors dels nostres gossos. En definitiva, tal i com s’insisteix en la introducció esmentada, la finalitat és propiciar l’adquisició d’una cultura jurídica determinada, per tal d’implementar de manera efectiva a la societat en general, i a la ciutat de Barcelona en particular, els valors de protecció i de benestar animals, i els valors de convivència cívica que els són inherents. El que es diu “tinença responsable” dels nostres animals comporta un sistema de drets i deures dels ciutadans en la matèria que és convenient conèixer.

Estem en el marc d’un Estat Social i Democràtic de Dret, tant en termes efectius quant a la seva implementació legal, com quant als valors que el fonamenten i en base als quals es construeix la nostra convivència pacífica (no obstant totes les amenaces que ataquen la indicada concepció, essent potser la pitjor el no creure-s’ho). Això comporta també, que en el cas de conflictes, en el cas de controvèrsies, enfrontaments i dificultats diverses que deriven de la convivència entre persones amb creences i amb opinions diferents, aquestes situacions han de trobar la seva canalització i resolució més adequada, constructiva i civilitzada, mitjançant les normes que ens hem proporcionat i les actuacions legals, administratives i judicials que calgui. En aquest sentit, el municipi és l’Administració pública més propera als ciutadans i, per tant, la seva tasca normativa, així a través de l’ordenança municipal, té una incidència en principi més immediata i visible, a més de constituir la tipologia normativa que està més propera als ciutadans tant quant a efectes directes sobre aquests, com quant a sensibilitat davant les seves aspiracions i participació d’aquesta ciutadania en la seva elaboració.

L’anterior ens connecta amb l’esmentat “activisme jurídic”, que es fa ressò de com el coneixement de les normes i la interiorització dels seus principis i valors, repercuteix enormement sobre el benestar i la felicitat dels animals, perquè aquestes normes constitueixen l’instrument per obligar al seu compliment, o per reclamar modificacions en els termes adients. Freqüentment, el problema que es presenta és el del desconeixement, el qual s’aprofita per convertir les prescripcions legals en lletra morta. Si l’Administració o les empreses no compleixen, és la pressió ciutadana, conscient i organitzada, i ben coneixedora de les lleis de les quals s’ha dotat la societat, un veritable instrument per aconseguir que els obligats a atendre-les les compleixin com pertoca.

Una matèria central sobre la confluència de drets i deures, tant dels ciutadans com de l’Administració pública municipal, el constitueix la vessant sancionadora per incompliment de les prescripcions establertes. No és precisament un dels aspectes menys importants.

En relació amb això, té interès destacar la noticia del passat 8 de maig de 2013, publicada al 3, el primer portal de notícies de Sants Montjuïc, i també disponible a la web d’Udols, que s’ocupa dels esdeveniments a l’àrea de Sants, Hostafrancs, la Bordeta, el Poble Sec, la Marina i Font de la Guatlla, sobre el fet de què s’han posat quasi 300 denúncies als propietaris incívics de gossos de Sants-Montjuïc. Més concretament, aquesta noticia diu el següent:

08/05/2013
Quasi 300 denúncies als propietaris incívics de gossos de Sants-Montjuïc
Al Districte de Sants-Montjuïc s’han posat 299 denúncies als propietaris incívics de gossos entre el 8 i el 19 d’abril. D’aquestes, 83 han estat per dur l’animal sense identificar, 100 per dur-lo sense censar, 105 per infraccions relacionades amb gossos perillosos i 11 per no recollir les deposicions o no portar lligats els animals. Tot i que aquesta darrera sol ser la que més queixes ciutadanes genera, Francesc Jiménez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc, comenta que “costa molt de poder enxampar aquestes conductes”. Des de l’associació santsenca Udols també afegeixen que són una minoria
les persones que cometen aquesta infracció. Segons explica Rosa Sagués, membre de l’entitat, en un estudi que van fer al districte de Les Corts “van comprovar que el 90% dels propietaris recullen les caques”. Així, comenta, “seria el tant per cent de persones incíviques en general”.

Segons explica Francesc Jiménez aquesta campanya que es va fer durant 11 dies al districte “respon a les peticions dels veïns per conductes incíviques per part de propietaris de gossos”. La campanya preveia accions tant de sensibilització, com de sanció. Tot i que s’ha fet en el conjunt del districte s’ha centrat en les zones on s’han rebut més queixes: la plaça de la Farga, els jardins de Can Mantega, el parc de l’Espanya Industrial, la rambla Badal, la rambla Brasil i els jardins d’Elisard Sala.

Tot i els resultats que ha presentat el Districte, per l’associació Udols “per assolir els objectius que proposa la campanya el que seria primordial seria fer una tasca de tipus didàctic”, comenta Rosa Sagués, que considera que la majoria de les sancions són per manca d’informació per part dels propietaris.

Des de l’entitat també col·laboren en campanyes de l’ajuntament promovent tallers on tracten tant l’educació del gos com la convivència en un entorn urbà. “En aquests tallers també informem de totes aquestes coses, com per exemple que han d’estar sensats i altres qüestions que són obligatòries quan es té un animal de companyia”, comenta Patrícia Ventura, també membre de l’entitat. A més, estan preparant un díptic on recolliran les normes sobre els gossos i els animals de companyia que preveu l’ordenança de civisme de Barcelona de forma més simplificada.

De la lectura d’aquesta noticia, resulta evident el protagonisme absolut de l’ordenança que està sent objecte de comentari i que extractada en la seva part essencial Udols posa a disposició del públic, perquè és aquesta (complementada per altres ordenances referides en el document) la que principalment estableix el conjunt de prescripcions, obligacions, deures diversos i drets dels usuaris que segons la noticia han estat vulnerats: tenir l’animal sense identificar, no tenir-lo censat, no recollir les deposicions, no portar lligat l’animal quan pertoca, no complir amb la normativa en matèria de gossos potencialment perillosos, etc.

És important insistir en la necessitat d’atendre a les prescripcions de l’ordenança i de complir-la, tot pensant en el principal benefici per als nostres gossos. Veure l’ordenança com una imposició improcedent, o simplement com un instrument de recaptació és un error. Necessitem que determinats aspectes de la relació que tenim amb els nostres animals, més concretament tot allò que afecta a la convivència amb la resta de la societat, estigui emmarcat i justificat en una regulació concreta, perquè solament d’aquesta manera estarem en condicions d’oferir-los un ambient adient per al seu gaudi, la seva felicitat i el desenvolupament dels seus potencials. El contrari pot portar a una situació de conflicte amb altres ciutadans amb les conseqüències negatives corresponents. El tot s’hi val solament perjudica als nostres amics peluts i no se’n deriva cap avantatge.

A efectes il·lustratius, es pot citar com a exemple una certa tendència a no valorar en els seus justos termes l’obligació de censar l’animal, prescripció que és obviada per molts propietaris. Al respecte, té interès reflexionar sobre la importància de què al registre municipal competent consti una quantitat real que posi de manifest la veritable presència de la població canina a Barcelona i, en conseqüència, la cada cop més gran quantitat de ciutadans que tenen interès en tot el que afecti als seus gossos (les limitacions per utilitzar els transports públics amb ells no són les qüestions menys importants). La valoració politico-social (i també electoralista) d’aquest fet és quelcom important a tenir en compte. D’alguna manera, no complir amb aquesta obligació mostra un nivell de desídia o abandonament que repercuteix negativament en la valoració que les institucions de l’Administració pública (ja sigui solament la municipal però també l’autonòmica) poden fer del valor i de la importància que la gent dona als seus gossos i de fins a on està la dita gent disposada a arribar. Si no es compleix amb aquesta obligació mínima, s’està legitimat per a reclamar a l’ajuntament d’altres qüestions vinculades amb els animals?

Quant a la identificació de l’animal, en base a la documentació obligatòria que s’ha de portar a sobre i del xip que ha de tenir el gos, podem comentar quelcom en la mateixa línia. Aquesta és una previsió que veritablement protegeix els gossos, així en els casos no infreqüents de persones que els utilitzen de manera il·legal per demanar almoina sense dubtar en aplicar-los substàncies prohibides que poden malmetre la seva salut o tenir pitjors conseqüències, sense oblidar l’origen dubtós que també pot tenir la procedència dels animals. Com a cas relativament recent, podem recordar el de dos cadells acollits per la Lliga per a la protecció dels animals i plantes de Barcelona, que varen ser “segrestats” per uns subjectes i afortunadament recuperats, gràcies al desplegament que van dur a terme els membres d’aquesta entitat. En aquest sentit, és molt important la tasca de la Guàrdia Urbana demanant la documentació del gos i l’obligatorietat del xip, i actuar en conseqüència amb les mesures sancionadores corresponents que poden arribar a la confiscació de l’animal segons les circumstàncies que l’envoltin durant la identificació. Hauríem d’estar molt satisfets d’aquesta actuació, i exigir-la si veritablement ens importen els gossos.

En conclusió, conèixer les prescripcions de l’Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals que més directament afecten els ciutadans en la seva relació amb els animals, és quelcom beneficiós per a aquests i avantatjós per als seus tenidors en la mesura en què com a tals siguin veritablement responsables. Per això Udols, per tal de contribuir a aquests resultats positius, espera que aquest document que posa a disposició del públic gratuïtament i que es pot descarregar de la Web, sigui un instrument útil que contribueixi a l’adquisició d’una mínima cultura jurídica en la matèria, que tant necessària resulta en l’actualitat per a tot ciutadà conscient i responsable que desitgi estar mínimament informat dins la complexitat de la vida urbana que ens envolta.

Carlos Serrano Núñez

A PROPÒSIT DE L’ORDENANÇA DE BARCELONA SOBRE LA PROTECCIÓ, LA TINENÇA I LA VENDA D’ANIMALS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.